dimarts, 29 de desembre del 2009

Cloenda del Blog


Hem sembla molt extrany acomiadar el bloc tant ràpid, de fet aquest tres mesos que he mantingut un contacte amb el blog m'han passat volant, i això és una bona senyal, significa que he gaudit construint de mica en mica el meu propi Blog.


De fet, quan ens van encomanar de fer el Blog estva una mica espanda i hem feia una mica de pal, ja que a mi no se'm dona molt bé la informatica, però a mida que he anat fican el Blog al dia m'he adonat de que és una bona manera de recopilar totes les activitats que hem dut a terme durant aquest quatrimestre en els diferents mòduls.


El primer contacte que vaig tenir amb el meu Blog vaig insitir en què la informàtica únicament la ultilitzava com a Hobby, per xatejar, escoltar música... També per buscar informació...

Però a mesura que el quatrimestre ha anat avançant m'he adonat que ara se utilitzar diferents programes, que avança ni coneixia, in´clús he millorat el meu vocabulari infromatic.


Les activitats que vull destacar del meu Blog són les següents: Gimp, Audicity i la pel.lícula que vam haver de realitzar. Aquestes activititats són les que més m'han agradat perquè eren les més dinàmiques, tot i que, totes les altres m'han estat molt útils.


Bé no tinc res més a dir, espero que us agradi el meu Blog i què us sigui´d'utilitat.

WebQuest

Què és WebQuest?


La webquest és una proposta didàctica basada en la recerca d'informació a Internet i en l'elaboració, mitjançant la interacció entre els alumnes, d'algun producte que impliqui activitats cognitives d'ordre superior (anàlisi, síntesi, valoració, etc.).

Generalment, es tracta d'una pàgina que proposa una història suggerent als participants per tal que aconsegueixin una sèrie d'informacions en unes pàgines d'Internet concretes, extraient les seves conclusions a partir del treball cooperatiu. Els objectius són combinar els continguts curriculars amb l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l'aula, en un aprenentatge de descobriment guiat.

Les webquest es basen en el constructivisme, és a dir, en que els alumnes construeixin el seu propi coneixement a partir dels coneixements propis previs.
Moltes de les webquests es creen a partir de generadors si els professors no saben programació.

Una webquest és una unitat didàctica que planteja als alumnes una feina o resolució d'un problema interessant i motivador i un procés de treball col·laboratiu basat principalment en recursos existents a Internet. Es tracta d'una activitat de cerca guiada en la xarxa.

La estructura de la Webquest ha de ser:

Introducció: orienta els alumnes i capta el seu interès, situant-los en una història o problema a resoldre. La introducció deu ser clara i motivadora amb la finalitat de presentar la webquest: el tema sobre el que es treballarà, l'escenari inicial, el plantejament de preguntes, problemes o reptes a resoldre,etc.

Tasca: En aquest apartat es proporciona a l'alumne una clara descripció del que haurà de fer en finalitzar la webquest així com el nombre de persones que compondran el grup de treball, els papers que hauran d'adoptar els components. La classificació de les tasques són:

De repetició
De recopilació
De misteri
De periodisme
De disseny
De creació
De consens
De persuasió
D'autoconeixement
Analítica
De judici
Científica

Procés: explica les estratègies que els estudiants han d'utilitzar per a dur a terme la tasca pas per pas. L'explicació de tot el procés ha de ser curta i precisa, però també detallada.

Recursos: llocs d'Internet que els alumnes utilitzaran per a realitzar la tasca.

Avaluació: En aquest apartat s'indica com avaluar el treball realitzat. Per a ell es detallen els criteris d'avaluació en què es basa aquesta avaluació. Depenent del nivell dels alumnes i del tipus d'activitat, es fa una descripció d'allò que es va a avaluar i de com es farà.

Conclusió: Resumeix l'activitat i anima als estudiants per a que reflexionin sobre el seu procés i resultats.

Orientacions per al professor: És l'únic apartat dirigit al professor. En ell s'inclou els conceptes, objectius i continguts per a ajudar el professor a posar en pràctica aquest recurs d'Internet.
Ací s'aborden qüestions tals com:justificació i utilitat de la webquest, nivell educatiu al que va dirigit la webquest, coneixements previs que ha de tenir l'alumnat, relació amb el curriculum, metodologia i procés a seguir per a treballar la webquest amb els alumnes, etc.

Valoració del Webquest:

Per a mi el Web Quest és un molt bon invent per als alumnes d'aquesta generació, ja que és una manera de els infants puguin buscar coses a la xarxa i creein el seu propi aprenentatge. Adenés posa en marxa la inquietud dels nens/es, els permet reflexionar, investigar el medi...

Crec que és una bona manera de què els nens/es puguin adquirir nova informació i manipular-la. Actualment en molts centres educatius, per no dir en tots, s'utilitza aquest recurs.

Crec que en la societat en la que vivim seria convenient que tots els centres educatius utilitzen aquest suport educatiu.

La metàfora tutorial: L'ordinador com a tutor





En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.Als anys 50 es parlava de que les "màquines d'ensenyar".




Aquestes podien instruir l'alumne fins al punt de fer-se càrrec totalment de l'activitat del docent. La psicologia dominant en aquells anys era el conductisme. Aquestes màquines no varen tenir gaire èxit però amb l'aparició dels microordinadors es va reprendre la idea de fer programes que funcionessin com a tutors.




L'interès que té aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne. Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)




Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador:l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicleEn la creació de programes tutorials es té present d'una banda la individualització del procés d'aprenentatge i la formulació de preguntes "a mida" i, d'una altra, la presentació d'informació significativa que ajudi l'alumne a avançar.




Pel que fa a la individualització, cal dir que no és fàcil que un programa informàtic detecti de forma "intel·ligent" el tipus d'error comés per l'alumne i les seves necessitats concretes així que en molts casos aquesta decisió la pren el mateix alumne, escollint quin considera que és el seu nivell de coneixements.




De fet, els programes que menys es fan servir a l'escola són els sistemes tutorials intel·ligents i els més emprats són els anomenats programes d'exercici i pràctica.Un exemple d'aquest tipus de programa seria Entrena't per llegir o bé les activitats de JClic.

Bloc i blogosfera educativa:





Des del mòdul es demana que cada estudiant crei un bloc i que l'actualitzi de forma continuada i, possiblement, saber més coses sobre el blocs ens ajudarà a respondre millor a aquesta demanda.Els blocs al mónEn els darrers anys, la creació de blocs ha crescut a tot el món de forma exponencial i està revolucionant Internet que ja conté milions de blocs.Per aprendre més coses sobre els blocs podeu veure el vídeo següent:

http://www.commoncraft.com/blogs
Blocs i educació: La senzillesa d'ús dels blocs i les seves possibilitats per facilitar la comunicació interpersonal ha fet que molts educadors l'hagin adoptat amb entusiasme i els facin servir per opinar, compartir recursos, explicar experiències... Així van néixer els EduBlocs o blocs educatius.Per a moltes escoles el bloc ha esdevingut un important recurs educatiu; s'han creat blocs d'escola, blocs d'aula, blocs pel treball en petit grup i blocs de l'alumne.
A l'article EduBlogs publicat a l'espai ZonaTIC-n es comenten abastament diversos aspectes sobre l'ús educatiu dels blocs.Interaccions entre blocaires: la blocosfera educativaUn blocaire és aquell crea i manté actualitzat el seu bloc.
Per norma general el bloc no és considerat només com un aparador on mostrar els propis escrits. Sovint es cerca i es demana la interacció entre l'autor i els lectors a través dels comentaris que aquests darrers poden fer a cada article i les respostes de l'autor (fent nous comentaris o articles).
Els lectors d'un bloc sovint tenen el seu propi bloc i en aquest cas es pot arribar a establir un diàleg públic entre blocaires amb articles que es complementen i enriqueixen mútuament.També és freqüent (i aconsellable) afegir/trobar en un bloc una llista d'enllaços a altres blocs (aquesta llista rep el nom deblogroll) de manera que la visita a un bloc ens pot portar a un segon bloc i des d'aquest a un tercer i així successivament.
En ocasions, quan l'autor d'un bloc està interessat en encetar una reflexió conjunta amb altres educadors sobre una situació o un tema concret pot fer una reflexió inicial i convidar a altres blocaires a pensar-hi sobre el tema (aquesta estratègia rep el nom de mem).
Podeu aprendre més coses sobre els mems en aquestaIntroducción general sobre la teoria de los memes de Jordi
Cortés o veure un exemple de mem a l'article Competencias digitales, glosa al meme de Ayerbe del bloc La mirada pedagógica.
Així doncs, el concepte blocosfera educativa engloba el conjunt de blocs sobre aquesta temàtica i les interaccions entre els blocaires, els lectors dels bloc i els altres blocaires.

Documents de referència:





Darrerament s'han publicat diversos documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents. Entre aquests, i per la seva rellevància i actualitat es podrien destacar dos:
UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers(Normes UNESCO sobre Competències en TIC per a Docents)
National Educational Technology Standards for Students i el National Educational Technology Standards for Teachers (Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Docents i Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants) publicats per la International Society for Technology in Education (ISTE)


1. Normes UNESCO


En el document de la UNESCO es descriuen tres nivells d'aprofundiment que haurien d'adquirir els docents pel que fa a l'ús de la tecnologia:


Nocions bàsiques de tecnologia.


Els docents han de conèixer el funcionament bàsic del 'maquinari' i del 'programari', així com les aplicacions d'activitat, un navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió.


Els docents han de ser capaços d'utilitzar la tecnologia durant les activitats amb el conjunt de la classe, amb petits grups i amb alumnes sols. A més, han de garantir un accés equitatiu a la utilització de la tecnologia.


Els docents han de posseir les competències i coneixements tecnològics dels recursos web que calen per utilitzar la tecnologia, a fi d'adquirir coneixements complementaris sobre les disciplines i la pedagogia que contribueixin al seu propi perfeccionament professional.


Aprofundiment de coneixements.


Els docents han de conèixer tota una sèrie d'aplicacions i instruments específics i han de ser capaços d'utilitzar-los amb flexibilitat en diferents situacions basades en problemes i projectes.


Els docents han de ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants a col·laborar, accedir a la informació i comunicar amb experts externs, a fi d'analitzar i resoldre els problemes que s'hagin escollit.


Els docents també hauran de saber utilitzar les TIC per crear i supervisar els plans de projectes dels estudiants de grups d'estudiants o d'estudiants sols. Els docents han de ser capaços de crear contextos d'aprenentatge flexibles en les aules. En aquests contextos, han de ser capaços d'integrar les activitats centrades en l'alumne i aplicar la tecnologia amb flexibilitat, a fi d'abonar la col·laboració.


Els docents han de posseir competències i coneixements per crear projectes complexos i vetllar per la seva gestió, per col·laborar amb altres docents i per utilitzar xarxes amb vista a accedir a la informació, als seus col·legues i a experts externs, a fi d'abonar la seva pròpia formació professional.


Creació de coneixements


Els docents han de ser capaços de concebre comunitats del coneixement basades en les TIC, i també han de saber utilitzar aquestes tecnologies per fomentar les competències dels estudiants en matèria de creació de coneixements, així com el seu aprenentatge permanent i reflexiu.
Els docents han de ser capaços de desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus col·legues, així com en l'elaboració i aplicació d'una concepció de la seva escola com comunitat basada en la innovació i l'aprenentatge permanent, enriquits per les TIC.
Els docents han de tenir la capacitat necessària i mostrar la inclinació adequada per experimentar, aprendre contínuament i utilitzar les TIC amb vista a crear comunitats professionals del coneixement.
Hola Fugas;

El passat 3 de novembre amb la Imma vem aprofitar per pràcticar la lectura en veu alta, ja que en el nostre seminari no ho hem fet.

Tot el grup de seminari ens vem reunir a la segona hora amb la Imma i un per un vem fer la lectura que haviem preparat, els altres mentre un llegia escoltavem la seva lectura i al final li deiem els defectes, per tal de que aeusta persona pogués millorar i nosltres al mateix temps poguessim rectificar els nostres errors. Tot i que no ens va donar temps a llegir a tots en una hora va ser una classe molt útil per tal de poder veure els nostres errors i rectificar-los.

Jo vaig escollir un petit text sobre la amistat, a continuació te'l adjunto:


"Algunes vegades les persones arriben a les nostres vides, i ràpidament ens adonem, que això passa per que deu ser així. Per a servir un propòsit, per a ensenyar una lliçó, per a descobrir qui som en realitat, per a ensenyar-nos on desitgem arribar.

Tu no saps qui són aquestes persones, però quan fixes els teus ulls en ells, saps i comprens que ells afectaran la teva vida d’una manera profunda.

Algunes vegades et passen coses que semblen horribles, doloroses i injustes, però en la realització entens que sense que superis aquestes coses, mai haguessis realitzat el teu potencial, la teva força, o el poder del teu cor.

Tot passa per una raó en la vida. Res succeeix per casualitat o per la sort. Malalties, ferides, l’amor, moments perduts de grandesa o de pures ximpleries, tot ocorre per a provar els límits de la teva ànima. Sense aquestes petites proves la vida seria com una carretera, suau i llisa.
Una carretera directa sense rumb a cap lloc, plana còmoda i segura, mes entelada i sense raó.

La gent que coneixes afecten la teva vida, les caigudes i els triomfs que experimentes creen la persona que ets. Encara es pot aprendre de la dolentes experiències. És més, potser siguin les més significatives en les nostres vides.

Si algú et fereix, et traeix o trenca el teu cor li dónes gràcies perquè t’ha ensenyat la importància de perdonar, de la confiança, d’anar més en compte quan l’obres el teu cor. Si algú t’estima, estima’ls tu a ells, no perquè ells t’estimin sinó perquè t’han ensenyat a estimar, i obrir el teu cor i els teus ulls a les coses petites de la vida.

Fes que cada dia conti, i aprecia cada moment, a més d’aprendre de tot el que puguis aprendre, perquè potser més endavant no tinguis l’oportunitat d’aprendre el que has d’aprendre d’aquest moment.

Entaula una conversa amb gent que no hagis dialogat mai, escolta’ls i para atenció.

Permet enamorar-te, alliberar-te i posar la teva vista en un lloc ben alt. Mantingues el teu cap enlaire perquè tens tot el dret a fer-ho.

Repeteix-te a tu mateix que ets un individu magnífic i creu en tu mateix!
Sinó creus en tu mateix ningú més ho farà tampoc. Crea la teva pròpia vida, troba-la, i després viu-la....!"

dissabte, 12 de desembre del 2009

Un projete telemàtic


Un projecte telemàtic consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-ne els resultats per internet. Amb això es pretén fomentar el treball cooperatiu i la comunicació entre escoles, de manera que als continguts propis de cada àrea s’hi afegeixen uns nous valors: el treball en grup, compartir responsabilitats i informació, aprendre dels altres, respectar opinions i cultures diferents, només per citar-ne alguns.

Participar en un projecte telemàtic cooperatiu requereix un esforç de preparació per part del professorat, que queda sovint recompensat per un grau molt elevat d’implicació per part de l’alumnat. Ara bé, és important complir el compromís de participació de principi a fi perquè l’abandonament repercuteix negativament en els alumnes.

De projectes telemàtics n’hi ha de diversos tipus. Alguns, són ideals per a iniciar-se perquè requereixen poca feina prèvia i poques sessions de classe. Altres, són més complexes, amb calendari de participació i proposta d’activitats. Aquests darrers ofereixen un ampli ventall de possibilitats de treball, amb nombroses activitats de les quals podem triar aquelles que millor s’adapten a les nostres necessitats o interessos.

En el marc Projecte TIC de la FECC , els Projectes Telemàtics són activitats per alumnes en les que s’utilitzen les TIC. Poden participar-hi les escoles que ho desitgin.

L’objectiu que pretenem és proporcionar a les escoles activitats que estiguin en sintonia amb el Nou Paradigma Educatiu, tant per la metodologia com per els mitjans que s’utilitzen.

En el procés d’integració les TIC a l’escola, el treball en projectes possibilita l’adaptació progressiva cap a una altra manera de treballar els continguts curriculars i requereix una organització i coordinació específica a l’escola.